Cossos al sol

Primerament i molt important demano als que m’escolteu que si podeu tanqueu els ulls. Ja sé que és difícil però això demana visualitzar l’entorn. Imagineu una illa paradisíaca, no cal que sigui al Carib, una illa a menys d’una hora d’aquí, per exemple. Un migdia de mitjans del mes de setembre, caloreta, núvols i sol. Sorra blanca i fina amb alguna pedra per trencar la monotonia. Aigua plana i cristallina d’un blau cel intens. Olor a sal. Alguna barqueta de pescadors atracada una mica endins per no molestar. Una brisa suau que refresca quan el sol surt i el núvol li dona pas. Silenci ... només la suau remor del mar. I alguns cossos, humans que gaudeixen. Molt probablement per una estona no existeixen els problemes. Només la natura en estat pur. Miro i m’hi fixo. Cossos, cossos de tota mena: homes, dones, joves i no tan joves, ells i elles,  nens. Cossos grassos i cossos prims. Joves exuberants amb les carns fermes, pits a l’aire. Cossos perfectes. Cossos no tan perfectes però igualment bells. Uns gaudint nedant fins arribar a la boia, d’altres a la sorra, uns ajaguts i d’altres parlant amb altres però sempre baixet, altres llegint o consultant el mòbil però  ningú molesta ningú. Fins i tot els nens no criden ni ploren. El moment i l’entorn s’ho val. A estones el sol s’amaga i la pell descansa, d’altres el sol crema i l’aigua calma.

Passa l’estona i es torna a la casa que tenim llogada. Una caseta de pescadors encantadora arran d’aigua, i cap el tard, el darrer bany del dia fent companyia a l’aneguet que ens  acompanya cada dia. Un bon sopar fet a moltes mans i amb bona companyia, conversa i quan el cos ho demana, anar al llit amb un llibre fins que la son et venç. I l’endemà al despertar-se i abans d’esmorzar,  el primer bany a la nostra caleta ... i així uns quants dies. Això per a mi, és el luxe més gran. Espero tornar l’estiu que ve a l’illa i a la nostra preciosa caseta.

Mar Bruguera

Setembre 2018