Sofregit emocional

Diuen que un bon plat necessita un bon sofregit.

I deu ser així quan el meu cor s’emociona.

L’oli a punt, per amorosir.

La ceba  que em fa plorar.

L’all gustós, que m’espanta els mals esperits.

El tomàquet, que amb la seva acidesa em fa mal.

El polsim de sucre, que garanteix la dolçor de la meva llengua quan et beso.

El chef el tinc al meu cap, dirigint els meus fogons més íntims.

El foc suau, a poc a poc, va escalfant la passió de la meva vida.

I es així, com cada dia, treballo per alimentar el meu esperit.

Bon profit!!!

Àngela Gol

Pensaments nadalencs

Neva darrere la finestra, a  l’horitzó, una llum groga s’acosta lentament.
El vidre s’entela per la presència del meu alè.

A dintre el foc encès les llumetes fan pampallugues.

El vesc penja dalt de la porta, diuen que porta bona sort. 

I un petó fet a sota, és màgic.

L’arbre gran i guarnit al mig de la sala, queda majestuós. 

La taula parada, no hi falta detall.

Espelmes enceses, centres imponents, tot plegat un caliu tant nadalenc...

És dur pensar en tots aquells que passaran la nit fora d’aquesta finestra, fora de casa seva perquè ja no en tenen, dormin al ras, en camps de refugiats, patint fred i lluny dels que estimen. 

Els ha tocat estar enmig de guerres obertes i absurdes. 

I ara, amb el meu dit, i des de dins d’aquesta finestra, escric BON NADAL, i penso que sóc molt afortunada, perquè el meu destí podria haver estat un altre.

Àngela Gol