I deu ser així quan el meu cor s’emociona.
L’oli a
punt, per amorosir.
La ceba que em fa plorar.
L’all gustós,
que m’espanta els mals esperits.
El tomàquet,
que amb la seva acidesa em fa mal.
El polsim de sucre,
que garanteix la dolçor de la meva llengua quan et beso.
El chef el tinc al meu cap, dirigint els meus fogons més íntims.
El foc suau, a poc a poc, va escalfant la passió de la meva
vida.
I es així, com cada dia, treballo per alimentar el meu esperit.
Bon profit!!!
Àngela Gol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada