Neva darrere la finestra, a l’horitzó, una llum groga s’acosta lentament.
El vidre s’entela per la presència del meu alè.
A dintre el foc encès les llumetes fan pampallugues.
El vesc penja dalt de la porta, diuen que porta bona sort.
I un petó fet a sota, és màgic.
L’arbre gran i guarnit al mig de la sala, queda majestuós.
La taula parada, no hi falta detall.
Espelmes enceses, centres imponents, tot plegat un caliu
tant nadalenc...
És dur pensar en tots aquells que passaran la nit fora d’aquesta
finestra, fora de casa seva perquè ja no en tenen, dormin al ras, en camps de refugiats,
patint fred i lluny dels que estimen.
Els ha tocat estar enmig de guerres obertes i
absurdes.
I ara, amb el meu dit, i des de dins d’aquesta finestra,
escric BON NADAL, i penso que sóc molt afortunada, perquè el meu destí podria haver estat un altre.
Àngela Gol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada