Blog col·laboratiu

Aquest blog aplega alguns dels escrits fets pels participants en els tallers d'escriptura de la Raquel Picolo.
Si has participat alguna vegada en algun dels seus tallers i et ve de gust de penjar algun escrit, posa't en contacte amb nosaltres i et donarem d'alta.

dilluns, 27 d’agost del 2018

TEMA: MINÚCIES - textos propis

*MINÚCIA*
Murmuri
irrisori.
Nimietat
ultra-petita.
Colibrí
insignificant,
adimensional.
       (Antoni Plans)


*MINUCIA*
-¡Eso es una minucia!
-¿Una minucia? Pero si he pasado tres días tratando de que ninguna pieza se despegara, ni que cambiara de color ni textura, procurando que la temperatura y la humedad se mantuvieran inalterables, y que quienes debían valorar el resultado vieran que todo estaba perfecto, a pesar de que las influencias de todo tipo luchaban porque esto no fuera posible, y tratando de que todo estuviera en su sitio al llegar el momento en que se diera un veredicto aceptable y aceptado a pesar de todas las presiones, de todas las acciones que luchaban para que las virtudes del trabajo no fueran reconocidas, y encima explicar toda esta historia a "Joc de lletres dolces", corro el riesgo de que no se me entienda. NO HAY DERECHO!
                 Lola Argamasilla


Treball minuciós. Cap minúcia


ULTIMANDO DETALLES
              En la mansión, la tensión se palpaba en el ambiente. Se preparaba el 88 aniversario del Barón y Robert su único hijo, ultimaba los detalles del gran evento, reunido en su despacho con el ama de llaves, el jefe de ceremonias y el jefe de cocina.     
            De repente sonaron unos golpecitos en la puerta. Los cuatro se giraron a la vez hacia ella que se abría lentamente. Max el mayordomo, se acercó arrastrando los pies, el hombre rondaba los 90. Era el amigo y hombre de confianza del anciano Barón. Sin inmutarse ante las miradas amenazadoras de los allí reunidos se acercó a Robert y discretamente junto al oído dijo: Perdone señor, pero el Barón ha expirado. Robert  lo miró y levantando su ceja izquierda contestó: ¿Y por esta insignificante minúcia osas interrumpirme?¡Max quedas despedido!"
    Mari Vera

Alé d'aire, minúcia?
Minúcia
Li va dir: mare seu que t'he de dir una cosa important. Van seure i es van mirar amb cara de circumstàncies. Mare, em separo. Però què dius? Què t'has begut l'enteniment? Amb la cara vermella i els ulls esbatanats demanava mil explicacions. Mare, simplement, no soc feliç, per un milió de minúcies que serien llargues d'explicar. Nena, tu sempre tan exigent, però què més vols en aquesta vida?. El teu home és un home molt treballador, no va amb dones, no beu, no juga, no us falta de res, teniu dos fills i no se'n va poder estar i va dir el que més li dolia: i què dirà la gent?. Mare, mare, calla, això no importa, el que importa són les petites coses, insignificants a primera vista, foteses, nimietats... i també hi ha el maltractament passiu. Però la seva mare no va fer ni un petit esforç per entendre-ho i per tant es va estalviar detallar les minúcies. Fa 28 anys d'això i la mare encara no ho ha entès.

Mar Bruguera
Minúcia
Puedes ser que la vida de casada este llena de cosas pequeñas, pequeños problemas, minucias, decia mi madre que eran, en comparacion de quedarte soltera, sola e indefensa ante la vida, en un mudo creado por y para los hombres, donde las mujeres no podian decidir nada de nada, fuera de las paredes de la cocina, no de la casa, solo las de la cocina. Casata hija le decia su madre a ella, no quiero que seas desgraciada como muchas mujeres solteras que conozco...y mi madre se caso...y agunto multiples minucias ...durante muchos años de su vida.

Rosa Muñoz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada