Cantata del Café, estrenada en 1734, en los años en que J. S. Bach vivió en Leipzig con letra de Picander (Christian Friedrich Henrici) es un pieza musical compuesta como un divertimento, que busca, simplemente, ridiculizar la afición al café que, en aquellos años, estaba de moda entre los burgueses de la ciudad.
https://etselquemenges.cat/especialista/agnes-perez/com-desenganxar-se-del-cafe-sense-sindrome-dabstinencia
PRENEM CAFÈ:
– Cafè o cafè sol. Cafè líquid que es pren sol o acompanyat d’algun edulcorant.
– Cafè exprés o a la crema. És el cafè que bevem als bars, restaurants, cafeteries i hostaleria en general. La característica més visual n’és la crema a la part superior de la infusió i s’obté per una emulsió d’olis del cafè obtinguda per la pressió i temperatura a què ha estat sotmès durant la preparació.
– Cafè curt. Aquell que amb la mateixa quantitat de cafè se li posa menys aigua.
– Cafè llarg o americà. Al contrari de l’anterior, aquell que amb la mateixa quantitat de cafè se li posa més aigua.
– Cafè amb llet. Consisteix en barrejar cafè ja fet amb més o menys la mateixa quantitat de llet. Se sol beure en un got gran, una tassa o un bol. A molts països europeus és molt habitual prendre’l a l’hora d’esmorzar o berenar acompanyat de galetes, pastes dolces o de pa torrat amb mantega i melmelada.
– Cafè tallat o tacat. Cafè amb llet, però menys llet que cafè, servit en un got petit.
– Cafè desgraciat o saludable. Es diu d’aquella beguda que el client demana d’acord amb les seves necessitats de salut: cafè descafeïnat en comptes de amb cafeïna, llet desnatada en comptes de llet amb crema, sacarina en comptes de sucre, etc.
– Cafè bedonya. S’anomena així el cafè amb xocolata i llet condensada.
– Cafè bombó o biberó. Típic del País Valencià, es fa afegint llet condensada al cafè.
– Cafè frappé. Molt popular a Grècia, se’n diu així al cafè soluble batut amb llet.
– Cafè caputxino. El capuccino italià és cafè amb llet batuda fent escuma, mentre que a Catalunya és cafè amb xocolata i nata.
– Cafè àrab. Fet amb aigua bullida, canyella, sucre i cardamom. La quantitat d’aquesta darrera espècie diu molt de l’esplendidesa del qui convida.
Libertad Lamarque: Ay mamá Inés!
Juan Luis Guerra: Ojalá que llueva café.
– Cafè suís. Cafè amb llet cobert de nata muntada.
– Cafè turc. És una beguda poc aromàtica i amb un cos molt concentrat. Per fer-la cal posar el cafè –amb una mòlta d’una finesa gairebé impalpable– juntament amb el sucre (negre de canya, si és possible) dins un pot metàl·lic amb aigua calenta i fer-la arribar tres cops a punt d’ebullició. Durant la darrera vegada es deixa bullir una estona i es remena de manera que faci força bromera. Se serveix sense colar, per decantació, i és aconsellable afegir-hi un raig d’aigua freda abans de servir-lo per realçar l’aroma i ajudar a dipositar el marro al fons. És molt consumit a Turquia i països veïns.
– Cafè vienès. Cafè recobert amb una capa de nata molt espessa i adornat amb xocolata en pols o encenalls de xocolata.
– Cafè al pebre. Es fa un exprés d’uns 35 ml., es posa dins una copa de vermut i s’empolvora per damunt amb una miqueta de pebre negre acabat de moldre.
– Cafè marroquí. S'unten les parets d’una copa estreta i alta amb xocolata negra desfeta, tot seguit s'hi tira un vaset de cafè exprés i un bon raig de llet escumada, per acabar decorant amb cacau en pols. En cafeteries especialitzades poden acabar la presentació fent un dibuix a la superfície amb més xocolata desfeta.
– Cafè amb xocolata. Conté cafè i xocolata a parts iguals.
– Cafè blanc i negre. Compost de granissat de cafè i llet merengada.
– Batut de cafè. Cafè barrejat i batut amb una bola de gelat.
– Cafè amb gel. Cafè calent i concentrat servit en vas que es dissolt amb sucre abans de tirar-lo en un altre vas amb glaçons.
– Cafè irlandès. Cafè exprés, whisky irlandès, sucre i crema de nata espessa i freda.
– Cafè rus. Cafè amb vodka i nata.
– Cafè amb xocolata al perfum de taronja. Cafè llarg, nata muntada, ratlladures de taronja, xocolata desfeta, amb un pessic de canyella i Cointreau.
– Cafè moretta. Cafè exprés, rom negre, brandi i sucre. Es posen tots els ingredients dins una coctelera, s’escalfa fins al punt d’ebullició amb el vaporitzador de la cafetera i es serveix amb una pela de llimona com a decoració al cantell de la copa.
– Barraquito. Cafè tallat llarg amb llet, llet condensada, canyella, un tros de llimona i unes gotes de licor.
– Carajillo o cigaló. Beguda calenta a base de cafè i un raig de licor, especialment brandi o anís.
– Biberó de Milà. Cafè barrejat amb llet condensada, rovell d’ou, vermut, un tall de llimona i canyella, servit amb gel granissat.
– Còctel de cafè amb taronja. Cafè llarg, nata muntada, sucre de llustre, ratlladures de taronja, gallons de taronja sense pell i licor de taronja Grand Marnier.
– Trifàsic. Tallat amb licor.
– Cremat. Per a la seva preparació el cremat necessita d’un recipient ample i gran resistent al foc. Es comença posant a escalfar lleugerament rom i sucre amb una branca de canyella, pell de llimona i grans de cafè. Després es flameja fins que la combustió n’elimina l’alcohol.
– Còctel de punt de neu . Cafè exprés, cafè descafeïnat soluble, mel, sucre, clara d’ou, neules i rom.
– Combinat de mitja tarda. Cafè exprés, pela de llimona, sucre, canyella, crema de llet, glaçons, rom i licor de cafè.
– Licor de cafè: cafè exprés, aigua mineral, sucre fi de llustre, canyella i aiguardent.
– Café licor o burret: beguda alcohòlica a base de cafè, que es pot prendre sol o amb orxata, granissat, etc. És un licor de cafè molt popular al País Valencià a les festes de moros i cristians.
- Cafè d'ou. És una especialitat vietnamita preparada amb rovell d'ou de gallina, sucre, llet condensada i cafè fort. El cafè es prepara picant el rovell amb sucre i cafè i després escalfeu la barreja. Després s'extreu el cafè i es col·loca a la tassa fins a mitja altura, mentre que l'altra meitat s'omple amb la part restant de la crema.
https://gremicafe.wordpress.com/tipus-de-cafe-a-catalunya/
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cafè
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cafetera
(Informació recollida per l'Antoni Plans)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada