Blog col·laboratiu

Aquest blog aplega alguns dels escrits fets pels participants en els tallers d'escriptura de la Raquel Picolo.
Si has participat alguna vegada en algun dels seus tallers i et ve de gust de penjar algun escrit, posa't en contacte amb nosaltres i et donarem d'alta.

diumenge, 1 de novembre de 2015

Tots sants, tots déus o tots morts.

Al pensador Friedrich Nietzsche (1844-1900) el bigoti sovint li feia pessigolles. Mentre l’acaronava amb delit, ell no deixava de barrinar. Era copiós i rotund com el del meu avi patern Carles, mestre de l’Ateneu de Vilassar de Mar el primer terç del segle passat. Tots dos -allunyats l’un de l’altre, en l’espai almenys- aprengueren llatí.

Els seus mostatxos poblats els hi atorgaven un miratge de poder formal (potestas) al que procurarien afegir autoritat moral (l’auctoritas romana) amb raonaments i argumentacions, més enllà de la massa pilosa, com l’altre mestre de Taüll quan va haver de representar la seva reconeguda Majestat de Sant Climent.

A còpia de molt meditar, el filòsof saxó aconseguí obrir l’armari dels trons amb una original observació, divina i atea a la vegada: “Déu ha mort”, concloïa. Pura ocurrència lògica, més que ganes d’aigualir la festa a cristians i musulmans.

Uns anyets després, el comediant novaiorquès Grouxo Marx (1890-1977), també fou dels que lluïa bigotis. Es dedicà a amplificar i ratificar l’afirmació del seu predecessor afegint: “Déu ha mort, Nietzsche ha mort i jo tampoc em trobo molt bé.

L’escriptor Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) dugué un bigoti heurístic. Salvant Nietzsche, sentencià rotund: “Déu ha mort, Marx ha mort, Montesquieu ha mort, però els imbècils no hi ha qui els mati.

També el cineasta Woody Allen (1935-), saxofonista habitual, sense pels sota el nas per llepar-se’ls amb la seva llengua calba, ha ironitzat en la pantalla: "Déu ha mort, Marx ha mort i jo no gaudeixo de bona salut."

L’avi meu, prematurament assassinat, perdé vida i bigoti de sobte. En el supòsit impossible de que tan ell com Nietzsche recuperessin algun dia el mostatxo, ho trobarien tot tan canviat, que no reconeixerien déu, ni religió, ni pensament, ni autoritat, ni sistema. 


Antoni Plans - Vilassar de Mar, 1 de novembre de 2015, diada de moniatos, panellets i castanyes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada