Habitació 705
Des del carrer algú s'ha adonat que
a sobre la cornisa de l'habitació 705 hi ha un home dret i amb aparents
intencions de tirar-se al buit.
Mentre al carrer es comença a
arremolinar la gent, dins l'hotel ja corre la notícia.
―Algú ha pogut parlar amb ell― pregunta la policia.
―No, ningú sap què
fer.
La cosa s'anava allargant. La
policia ha tret el cap per la finestra de l'habitació 705, en Jordi està dret a
uns dos metres de distància, sobre la cornisa.
―Hola, em dic Laia, sóc psicòloga i policia. M'han dit que
algú es vol suïcidar. No seràs pas tu?― a en Jordi, la veu li va sonar mecànica, gens convincent.
―Per dir-me això has hagut de fer una carrera?...doncs sí sóc
jo i saltaré al moment que em sembli.
―Per què?― pregunta la policia― si tens algun problema et podem ajudar. Potser la teva
família no hi estigui d'acord.
―Ara ja no tinc família. Em pot fer un
favor, digui al capellà de l'església del costat que vull parlar amb ell.
L'agent
va creure que hi havia una possibilitat de recapitulació.
Al
carrer s'escoltaven crits de tota mena, «no et tiris que és per sempre», «va
tira't que hem d'anar a treballar», «pensa amb els fills»...
Havien
passat deu minuts quan el mossèn de l'església de Sta Anna va guaitar per la
finestra.
―
Segur que ho estàs passant malament. Com puc ajudar-te?
―Tens
una cigarreta, ―va demanar el Jordi―
m'he quedat sense tabac.
El
mossèn va allargar el braç però, per atansar-se més, va sortir per sobre la
cornisa. La mà del Jordi el va agafar pel canell.
―Hola
Alonso, sóc el marit de la Caterina, te’n
recordes d’ella? La que tu et follaves i li prometies tantes coses. Jo n’estava
enamorat, em vas fotre la vida enlaire i la d'ella també. Quan va descobrir que eres capellà i que tot
el que li prometies era una mentida em va contar la vostra relació. Ahir es va
suïcidar.
La
cridòria acompanya la caiguda lliure dels dos homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada