Blog col·laboratiu

Aquest blog aplega alguns dels escrits fets pels participants en els tallers d'escriptura de la Raquel Picolo.
Si has participat alguna vegada en algun dels seus tallers i et ve de gust de penjar algun escrit, posa't en contacte amb nosaltres i et donarem d'alta.

dimarts, 9 de maig del 2017

Habitació 705



Habitació 705


            Des del carrer algú s'ha adonat que a sobre la cornisa de l'habitació 705 hi ha un home dret i amb aparents intencions de tirar-se al buit.
            Mentre al carrer es comença a arremolinar la gent, dins l'hotel ja corre la notícia.
            Algú ha pogut parlar amb ell pregunta la policia.
            No, ningú sap què fer.
            La cosa s'anava allargant. La policia ha tret el cap per la finestra de l'habitació 705, en Jordi està dret a uns dos metres de distància, sobre la cornisa.
            Hola, em dic Laia, sóc psicòloga i policia. M'han dit que algú es vol suïcidar. No seràs pas tu? a en Jordi, la veu li va sonar mecànica, gens convincent.
            Per dir-me això has hagut de fer una carrera?...doncs sí sóc jo i saltaré al moment que em sembli.
            Per què? pregunta la policia si tens algun problema et podem ajudar. Potser la teva família no hi estigui d'acord.
            ―Ara ja no tinc família. Em pot fer un favor, digui al capellà de l'església del costat que vull parlar amb ell.
            L'agent va creure que hi havia una possibilitat de recapitulació.
            Al carrer s'escoltaven crits de tota mena, «no et tiris que és per sempre», «va tira't que hem d'anar a treballar», «pensa amb els fills»...
            Havien passat deu minuts quan el mossèn de l'església de Sta Anna va guaitar per la finestra.
            Segur que ho estàs passant malament. Com puc ajudar-te?
            Tens una cigarreta, va demanar el Jordi m'he quedat sense tabac.
            El mossèn va allargar el braç però, per atansar-se més, va sortir per sobre la cornisa. La mà del Jordi el va agafar pel canell.
            Hola Alonso, sóc el marit de la Caterina, te’n recordes d’ella? La que tu et follaves i li prometies tantes coses. Jo n’estava enamorat, em vas fotre la vida enlaire i la d'ella també.  Quan va descobrir que eres capellà i que tot el que li prometies era una mentida em va contar la vostra relació. Ahir es va suïcidar.
            La cridòria acompanya la caiguda lliure dels dos homes.

                                                                                                                                   Pilio  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada