Blog col·laboratiu

Aquest blog aplega alguns dels escrits fets pels participants en els tallers d'escriptura de la Raquel Picolo.
Si has participat alguna vegada en algun dels seus tallers i et ve de gust de penjar algun escrit, posa't en contacte amb nosaltres i et donarem d'alta.

dimarts, 9 de maig de 2017

Sempre plou a Amsterdam



Sempre plou a Amsterdam


L’habitació és petita, austera. Un llit, que ara troba massa gran, una cadira, un armari i una calaixera. La finestra deixa passar una claror blanca i freda.

La dona seu al llit, mans a la falda, cap cot. Els ulls mig closos no diuen res, miren no se sap on, un lloc indefinit entre les mans plegades. Al seu costat, abandonat, un full de paper mig desplegat solcat per una cal·ligrafia nerviosa i desigual.

Ha arribat no fa pas massa, ella. La maleta és oberta sobre la cadira, però no desfeta. Quan ha arribat somreia, se la veia feliç. En obrir-li la porta, el grum li ha donat la nota, plegada en quatre amb precisió.

“Ho sento... A darrera hora no he gosat, no he tingut força. He estripat el bitllet i m’he quedat a casa. Sé que no t’hauria d’haver demanat que fossis aquí, avui. Sé que no t’hauria d’haver confessat mai que t’estimava. Però tu ets forta i te’n sortiràs. La meva dona, en canvi, és tan delicada... estic convençut que s’enfonsaria si la deixés. Sóc feble i covard, ja ho sé. No puc demanar-te que em perdonis, però tot i així t’ho demano. Et mereixes algú millor que jo. Oblida’m.”

Hi ha quatre ratlles més, excuses, disculpes... No les ha llegides.

S’aixeca del llit, va a la finestra. Dóna a una placeta tranquil·la, paviment de llambordes humides que brillen sota el plugim persistent. Sempre hi plou, a Amsterdam.

Carla Pi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada