Recordo que al carrer de
Barcelona, on vaig néixer, hi havia moltes botigues d'alimentació. La lleteria
era la meva preferida. El vessador punxegut i els potets de cabudes diferents
que es feien servir per mesurar la llet, m'embadalien.
Recordo que quan el meu pare
feia festa en diumenge, per celebrar-ho
compràvem la nata i el croissants a la Granja Viader, del carrer Xuclà.
Recordo que m'agradava pujar
als tramvies jardinera. Eren cotxes amb els laterals oberts, i a
l'estiu era un plaer mirar per la finestra i sentir l'aire a la cara i a
les cames.
Recordo que un oncle meu
tenia una llibreria de vell a la plaça de la Sagrada Família. Des de darrera
del taulell em fascinava veure la cura i delicadesa amb què els
col·leccionistes i amants dels llibres antics, els oloraven, els tocaven i els fullejaven.
Recordo que el meu primer
lloc de treball va ser una empresa distribuïdora de llibres. Dins d'un armari
amagat darrera d'una cortina es guardaven els llibres prohibits.
Recordo un estiu camí de les
illes Cíes. Al vaixell només hi érem nosaltres i una altra parella. Ell abraçava
plorant la seva companya. Era tanta la fam d'amor i de carícies, que vam emmudir.
Vaig llegir a la premsa que l'ex jesuïta i activista polític, Paco el Cura, acabava
de sortir de la presó: era ell.
Recordo la Lluna, la nostra gossa. A més d'activa i
afectuosa com són els setters, era guapa, i ho sabia.
Recordo la veu de la meva
mare quan va dir: "huele a café:
Mercedes se ha levantado”.
Recordo que pujàvem la
Collada de Toses en Vespa. Abraçada al motorista em vaig adormir. Quan vaig
despertar estàvem al peu de la Collada.
Recordo, amb els cinc sentits, que caminàvem per la platja de
Vilassar. Era una nit de silencis... i en veu molt baixa, vaig entonar: la luna es un pozo chico, las flores no valen
ná, lo que valen son tus brazos cuando
de noche me abrazan, lo que valen son tus brazos cuando de noche me abrazan.[1]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada