Tot passejant amb la
seva amiga, va respondre-li:
--
Ja ho saps, sempre he viscut
a les fosques. M’he acostumat a acceptar les coses tal com me les diuen i me
les descriuen aquelles persones que les veuen ben clares, sense qüestionar-me sobre
com voldria que fossin ... Però això que em preguntes ho tinc ben clar.
Va intuir un somriure
de la seva amiga i el tacte suau de la seva ma sobre el seu braç.
-
--Hi he estat pensant molt i
molt i estic ben segura de com desitjo que sigui el meu amor, aquell home
especial amb el que voldria compartir la meva vida.
-
--Va digues, que això
m’interessa i em diverteix.
-
--M’agraden les persones que
desprenen escalfor i per tant voldria
que quan em mirés em sentis il.luminada i un escalf semblant al que
sento quan m'abraça el sol.
-
--Quina mirada més càlida !
-
--M’agradaria que tingués els
llavis blaus, del mateix color del mar, i que els sabés moure com ho fan les
ones quan em banyo i m’envolten i m’acaronen.
-
--Oh ! Que bonic !
-
--Voldria que tingués la pell
verda, del mateix to de l’herba humida, amb aquell tacte de vellut fresc, suau,
acollidor, que m’invita a apropar-me molt, a olorar-la, a estirar-me al damunt,
a deixar-me anar fins adormir-me confiada.
-
--I què més ?
-
--Els cabells de color daurat,
com el de la sorra de la platja. Enfonsar-hi els dits i jugar-hi. Sentir l’olor
de la sal del mar.
-
--Si jo trobés un home així
m’enamoraria a l’instant.
- --
No t’he parlat de la veu,
tan important o més que les altres qualitats. M’agradaria que fos marró, ferma
com la fusta, per dir paraules amb força i a la vegades dolces, per poder
resseguir la textura dels camins que m’obren els seus mots.
-
--Ja veig que ho tens ben
clar.
-
--I tant, néixer cega en mig
de la foscor no vol dir ignorar les sensacions que m’ofereixen els colors. Des
de l’obscuritat, els escolto atentament, assaborint-los, i trio els que millor
em pinten l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada