Blog col·laboratiu

Aquest blog aplega alguns dels escrits fets pels participants en els tallers d'escriptura de la Raquel Picolo.
Si has participat alguna vegada en algun dels seus tallers i et ve de gust de penjar algun escrit, posa't en contacte amb nosaltres i et donarem d'alta.

diumenge, 29 d’abril del 2018

LA NATURA EM DESPERTA ELS SENTITS - Pilar Farrero


Tinc la sort d’haver nascut en un petit poblet de la Vall de Boí, on la Natura hi és present durant les quatre estacions de l’any.
La vista és un dels sentits que em permeten observar la bellesa en estat pur. En aquesta època de l’any, muntanyes emblanquinades per la neu es barregen amb prats on comença a despuntar la primavera. Les xicoies inicien la seva florida groguenca, les violetes menudes i boniques treuen el cap, amagades entre les fulles caigudes dels arbres. N’agafo una per olorar-la i quina és la meva sorpresa en comprovar que ha perdut la seva delicada olor. Llàstima!
M’agrada passejar, lentament, pel costat assolellat del riu, escoltar la seva remor i gaudir d’aquesta aigua clara, freda i transparent que ràpida espera el desglaç de la neu caiguda aquest hivern de forma molt abundant, que servirà per omplir preses i pantans, sota mínims fins fa ben poc.
Continuo caminant pel Salancar de Barruera tranquil·lament amb un ventet que m’acarona i el silenci quasi absolut, només interromput pel salt de l’aigua que suaument llisca entre les pedres i pel llunyà dringar del picarol o l’esquella que sovint porta el bestiar. Em trobo amb en Jordi, pagès de vocació, parlo amb ell i el veig molt preocupat per les destrosses que li han fet en els seus conreus les taupes i els porcs senglars que sovintegen aquesta zona. Se sent la fortor del farratge que està donant al bestiar. És del silo d’herba verda fermentada i de vegades una mica humitejada, recollida durant l’època estiuenca, que molesta als turistes que volten per la vall.
Aquestes passejades solitàries, m’ajuden a tenir un diàleg amb el paisatge i crec que és molt important observar i sentir el que em diu. M’adono que ja m’he allunyat força del poble, el temps és canviant, s’alternen les clarianes amb alguna nuvolada i comença a refrescar, no duc paraigües i decideixo tornar.
La naturalesa és aquella gran enciclopèdia que a través dels cinc sentits, si els sabem percebre, ens ajudarà a entendre i apreciar la seva bellesa.
La història de la literatura està farcida de bons escriptors amb diferents mirades que ens poden ajudar a gaudir d’aquests plaers.
Sovint escrivim com si els nostres sentits estiguessin atrofiats. És bo, crec jo, donar pas a moltes d’aquestes sensacions tenint en compte que, a part de la vista, ens entren per l’oïda, el gust, l’olfacte i el tacte.
Qui no recorda escoltant una melodia aquella agradable experiència viscuda una nit d’estiu? O aquell menjar que ens retorna a  la nostra infantesa, quan la mare o l’àvia ens ho preparava?
Una olor o el tacte, acariciant una pell suau, ens fa també sentir bé la persona que tenim al costat.
En totes aquestes vivències hi podem afegir, per tal de fer-ho més complert, un sisè sentit: la intuïció. La intuïció ens ajudarà a percebre algun aspecte considerat com a evident.
Vull acabar recordant dues frases de la Raquel Picolo quan diu:
“ Llegim la vida amb els cinc sentits des del ventre de la mare”.
“Els sentits físics, també són, les portes de la memòria”.

Nota: Escriptors relacionats amb la natura:
·        Verdaguer a Canigó. Descriu el paisatge amb les millors paraules.
·       Maragall. Parla d’ell en contacte amb la natura, mostrant els seus pensaments, mostrant la intimitat i la part emocional.
·        Pep Coll recollint rondalles del Pirineu.
·        Victor Català, Caterina Albert a Solitud.
·        Juan Ramón Jiménez a Platero i yo.
·        Moltes faules.
·        La novel·la russa on la natura es presenta de manera salvatge.
·        Jules Verne, busca l’espai, la ficció.
·        Julio Cortázar.
·        Toni Sala. Notes de literatura catalana, especialista en paisatge.
·        Erri de Luca. El pes de la papallona.
·         Raquel Picolo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada