Diuen que un bon plat, necesita un bon sofregit,
I deu ser aixi quan el meu cor s’emociona.
L’oli a
punt, per amorosir.
La ceba que em fa plorar.
L’all gustós,
que m’espanta els mals esperits.
El tomàquet,
que amb la seva acidesa em fa mal.
El polsim de sucre,
que garanteix la dolçor de la meva llengua quan et beso.
El chef el tinc al meu cap, dirigin els meus fogons mes
intims.
El foc suau, a poc a poc, va escalfan la passió de la meva
vida,
I es aixi, com cada dia, treballa per alimentar el meu
esperit.
Bon profit!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada